Les veus amaguen cares de dones que van nàixer en diversos llocs i que han viscut en diferents èpoques. I darrere de les cares trobem experiències viscudes per aquestes dones. Les vivències estaran acompanyades de melodies.

Què fem les dones del segle XXI? La reflexió sobre el passat i el futur de ladona del 2000 deixa pas al present, així la realitat més quotidiana apareix en escena: com cercar treball? Com compatiblitzar-lo amb les tasques de la casa? I aquestes amb l’amor? Com superar les experiències traumàtiques? Ens decidim pels ansiolítics? Bufff, pensem, quina herència ens ha deixat
el segle XX? Un currículum, la quotidianitat de la casa, diverses experiències sentimentals d’una dona i un grapat de píndoles per a dormir ens porten cap a l’ombra d’un arbre. Ara, arriba la part més íntima: des de l’amor, l’exili fins a la reflexió; amb veus de l’altura de la poetessa polonesa Wislawa Szymborska o l’escriptora catalana Montserrat Roig. Així qüestions fonamentals apareixen en escena: encara hi ha esperança? Ens cerquem a nosaltres mateixes? Encara estem a temps de creure en el feminisme? El nostre camí amb els homes és llarg i difícil? Mirem de tant en tant cap enrere? No deu ser que tot això… té lloc en un laboratori? Finalment, la mort, com no podia ser d’una altra manera; però, sense oblidar, fer un crit a l’esperança, a través dels versos de Gioconda Belli.

Us mostrem els pensaments i els sentiments que ens han transmès una sèrie de dones, per tal d’encetar un diàleg i poder avançar, per poder sentir cada vegada més veus, per tal de cercar el nostre  aper al món i, al mateix temps, construir el món que desitgem.