Habitar el mur

Gemma Gorga realitza un homenatge a la memòria de les seves àvies en el poemari Mur. La poeta fusiona l’estil profund que la defineix, fent servir imatges potents i personals que ens arriben directament a l’ànima, amb elements de la quotidianitat de l’univers familiar i de les vivències pròpies que acosten les poesies a l’espectador/a.

El recital s’estructura en quatre blocs temàtics lligats per la veu i sostinguts per les notes de la guitarra. A l’inici, situem al públic en la figura d’aquestes dones, símbol de la generació de dones que van viure pràcticament tots els esdeveniments importants del segle XX al nostre país:  la II República, la Guerra Civil, la llarga Postguerra i els anys de la Transició fins a finals de segle. Fluïm a través de la cançó cap a les imposicions, els silencis, les renúncies i la resiliència dels llargs anys de Postguerra. A través de les música i la paraula, ens endinsem en l’univers de la pèrdua de memòria de l’àvia i la desaparició gradual d’un ésser estimat. Finalment,  es mostra en escena el llegat que ens deixen aquestes persones amb qui mantenim un vincle tan especial.

La proposta eclèctica desborda sensibilitat, sense deixar de banda la crítica amb la interpretació d’algunes poesies força punyents, a través dels llocs comuns que ens lliguen a les relacions familiars. El record ens situa a casa de l’àvia,  ens fa olorar els menjars compartits, ens fa viatjar a les joguines de la infantesa i a les vacances de l’adolescència. El present ens envaeix amb la fi de la vida d’aquestes dones i, com a conseqüència, l’absència que ens produeix un buit a dins.

Els versos, les notes de la guitarra, la cançó i la rapsòdia eclèctica són un homenatge a les dones d’aquesta generació. Gràcies a la valentia que van mostrar per tal de seguir endavant, ara nosaltres som qui som. Elles ens han permès viure en el sentit més ampli i intens del terme: ens han llegat la humilitat i el coratge, ens han oferit exemple i consell, ens han atorgat una llar i una habitació pròpia.